mesures urgents per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana

Conselleria d’Hisenda i Administració Pública - Conselleria de Hacienda y Administración Pública.

DECRET LLEI 1/2012, de 5 gener, del Consell, de mesures urgents per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana [2012/210]
DECRETO-LEY 1/2012, de 5 de enero, del Consell, de medidas urgentes para la reducción del déficit en la Comunitat Valenciana [2012/210]

PREÀMBUL
La necessitat de reduir l’actual nivell de dèficit públic de la Generalitat, derivat de l’evolució de la crisi econòmica que afecta el conjunt de l’Estat, exigix adoptar mesures extraordinàries i urgents a la Comunitat Valenciana.
El present decret llei recull una sèrie de mesures urgents que el Consell adopta, en este exercici, dins de l’esmentat marc, i estes afecten tant els ingressos públics com els gastos, amb el fi de facilitar la reducció del desequilibri pressupostari de la Generalitat, assegurar el compliment dels seus compromisos en la matèria durant els pròxims dos exercicis, així com garantir que el sector públic autonòmic es referme en una senda de reequilibri que aporte credibilitat a l’evolució futura del deute i del dèficit públic autonòmic.
Estes mesures s’adopten en un context excepcional, sense precedents, de falta de liquiditat del conjunt de les administracions públiques, derivat de la dificultat d’obtindre fons en els mercats financers, i en este sentit exigix un esforç addicional d’austeritat sobre la senda iniciada en els últims exercicis.
Les mesures incloses en el present decret llei tenen caràcter complementari o addicional, dins del marc competencial de la Comunitat, a les adoptades pel Govern de la Nació en el Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic.
En este sentit suposen una aposta responsable per assegurar i consolidar el resultat pressupostari de la Generalitat entorn de dos eixos fonamentals:
a) En matèria de gastos, els ajustos vénen referits al capítol I, «Gastos de personal”, i estos es caracteritzen pel seu caràcter excepcional i vigència temporal limitada.
b) En matèria d’ingressos, les mesures estan vinculades, fonamentalment, a aquells tributs de tipus progressiu més directament relacionats amb la capacitat econòmica dels contribuents, com l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, o amb determinats consums de béns que, pel seu caràcter contaminant, repercutixen en la demanda de certs servicis públics de competència de la Generalitat, com els servicis sanitaris, el finançament dels quals es troba afectat.
Pel que es referix a l’estructura del decret llei, este s’ordena en quatre capítols, el primer d’estos relatiu als gastos de personal, i inclou com a principals mesures:
– Reducció de la jornada del personal temporal al servici de la Generalitat, tal com queda definit en l’article segon del decret llei, amb la corresponent disminució proporcional en les retribucions. La mesura, de caràcter extraordinari i temporal, té el seu marc en la previsió recollida en l’article 16.5 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, i el seu objecte és, tal com s’ha exposat anteriorment, facilitar el compliment dels compromisos en matèria d’estabilitat, sense que es vegen afectats els nivells de prestació dels servicis públics ni les taxes d’ocupació a la nostra Comunitat.
– Respecte del personal fix o de carrera s’inclou, com a opció, la possibilitat que este personal accedisca a una reducció de jornada, amb una disminució proporcional de retribucions, de caràcter voluntari, la concessió de la qual està vinculada a les necessitats del servici.
– En matèria retributiva, es reduïxen en un 50 per cent les quanties dels conceptes corresponents a la carrera professional i el desenrotllament professional del personal al servici de les institucions sanitàries i de la resta de personal gestionat per la Conselleria de Sanitat, i del component retributiu relacionat amb la formació permanent dels funcionaris dels diferents cossos docents.
– Addicionalment, amb la doble finalitat de contribuir a la disminució del gasto públic i la reducció de l’absentisme laboral, se suspén, en determinats supòsits, el complement a les prestacions de la Seguretat Social en processos d’incapacitat temporal. D’altra banda, se suspén igualment tota convocatòria o concessió d’ajudes en concepte d’acció social.
– El text modifica l’article 63 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’Ordenació de la Funció Pública Valenciana, en el sentit d’incorporar un nou element que podrà fonamentar l’acceptació o denegació de la prolongació en el servici actiu.
Esta prolongació, encara que es pot configurar com un dret subjectiu del personal funcionari, no està reconeguda per la normativa de manera absoluta i automàtica, sinó al contrari, pot ser condicionada al fet que les necessitats organitzatives de l’administració facen possible el seu exercici.
La situació actual requerix no sols valorar l’aptitud i actitud de la persona que pretén prolongar la seua vida laboral, sinó també poder ponderar este interés, amb les referides necessitats organitzatives de l’administració, que ha de garantir la racionalitat de la seua estructura i l’austeritat en el gasto públic en defensa de l’interés general.
– Dins del marc descrit d’austeritat i reducció del gasto públic, el decret llei arreplega la supressió de determinats preceptes de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, i del Decret 175/2006, de 24 de novembre, del Consell, amb la finalitat de suprimir els dies addicionals de vacacions vinculats als anys de servicis prestats i els dies compensatoris que es reconeixien en l’esmentat decret al personal empleat públic.

– Finalment, quant al capítol I, el decret llei transcriu el mandat que amb el caràcter de bàsic es va incloure en el Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, respecte de les aportacions a plans de pensions d’ocupació o contractes d’assegurança col·lectiva que incloguen la cobertura de la contingència de jubilació.
El segon dels eixos sobre els quals s’estructura el decret llei engloba un conjunt de mesures de caràcter tributari que integren els capítols II, III i IV del decret llei, i que afecta l’actual regulació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, la de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, en la seua modalitat d’actes jurídics documentats, i la de l’Impost sobre les Vendes al Detall de Determinats Hidrocarburs, establida per la Llei de la Generalitat 13/1997, de 23 de desembre, i es duen a terme en l’exercici de les competències normatives de la Generalitat Valenciana en relació amb els esmentats tributs cedits per l’Estat a les comunitats autònomes, de conformitat amb el que disposen els articles 46, 49 i 52 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries.
En virtut d’això, i en relació amb l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, s’establixen les mesures següents:
En primer lloc, es modifica per al 2012 i 2013 l’escala autonòmica de tipus de gravamen aplicable a la base liquidable general per a equiparar-la, en els seus trams de base i tipus corresponents, a l’escala general estatal establida per l’actual redacció de l’article 63 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, la qual cosa suposa la inclusió de dos nous trams en la mencionada escala, aplicables als contribuents amb rendes més elevades.
En segon lloc, es dóna un tractament més homogeni als límits de suma de bases liquidables del contribuent establits com a requisits per a l’aplicació de determinades deduccions autonòmiques de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, i, en consonància amb la nova regulació de la deducció estatal per inversió en vivenda habitual, establida per l’apartat 1 de l’article 68 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, en la seua redacció donada pel Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, es deixa sense efecte la deducció autonòmica per quantitats satisfetes en el període impositiu per l’adquisició o rehabilitació de la vivenda que constituïsca o puga constituir la residència habitual del contribuent, sempre que, per a estes inversions, s’utilitze finançament alié.
Finalment, pel que fa als tributs de naturalesa indirecta, s’establix, fins al 31 de desembre de 2013, un nou tipus general de la modalitat d’actes jurídics documentats de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i es mantenen, per tant, els actuals tipus reduïts per a les primeres còpies d’escriptures públiques que documenten adquisicions de vivenda habitual o la constitució de préstecs hipotecaris per a l’adquisició de la vivenda habitual d’una família nombrosa o d’un discapacitat.
Per la seua banda, en relació amb l’Impost sobre les Vendes al Detall de Determinats Hidrocarburs, s’establixen uns nous tipus de gravamen autonòmics, dins dels límits establits per l’apartat 1 de l’article 52 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, i es modifiquen determinades normes tributàries, mantenint l’actual tipus 0 de gravamen per al gasoil d’usos especials i de calefacció. A més, s’establix per a aquelles meritacions de l’impost produïdes des de l’entrada en vigor del present decret llei fins al 31 de desembre de 2012, un tipus de devolució per al gasoil d’ús professional, equivalent a la totalitat del tipus de gravamen autonòmic fixat per al gasoil d’ús general per mitjà d’este decret llei.
Les mesures exposades exigixen l’adopció d’una norma de rang legal. La necessitat de la seua immediata aplicació en alguns casos per a garantir la seua eficàcia en la reducció del gasto, i de la seua concreció, coneixement i seguretat en altres, de manera que es garantisca la seua credibilitat i efecte immediat en els moviments financers i en les actuacions rellevants per a l’estabilitat pressupostària, constituïxen el fet habilitant d’extraordinària i urgent necessitat que l’Estatut exigix en l’article 44 per a l’adopció d’un decret llei.