LLEI 3/2014, d’11 de juliol, de la Generalitat, de Vies Pecuàries de la Comunitat Valenciana.

LLEI 3/2014, d’11 de juliol, de la Generalitat, de Vies Pecuàries de la Comunitat Valenciana. [2014/6657]

La present Llei de Vies Pecuàries de la Comunitat Valenciana es distribuïx en un títol preliminar i cinc títols.

El títol preliminar, disposicions generals, arreplega la definició de vies pecuàries, determina la naturalesa jurídica, i els atribuïx inequívocament la condició de béns demanials, així com els seus fins, que excedixen dels merament pecuaris per a connectar les vies pecuàries amb activitats complementàries amb aquells.

El mateix títol preliminar determina la competència que sobre les vies pecuàries correspon a la Comunitat Valenciana alhora que procedix a la classificació d’estes d’acord amb el criteri tradicional que separa en canyades, carrerades, veredes segons l’amplària i adaptant-les a les denominacions pròpies de la Comunitat Valenciana. A la tipologia esmentada s’afig les carrerasses, que són vies pecuàries, l’amplària de les quals serà la que es determine en l’acte de classificació.

També tracta de la creació d’un Fons Documental i Catàleg de Vies Pecuàries, que servisca d’inventari i registre d’informació de la xarxa de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana i, al seu torn, de base d’un catàleg de vies pecuàries.

El títol primer de la llei, de les potestats administratives sobre les vies pecuàries, gestió i modificació de traçat, s’estructura en huit capítols.

El capítol I tracta de la conservació i defensa de les vies pecuàries, així com el restabliment i la recuperació d’ofici.

El capítol II regula la gestió de les vies pecuàries, la investigació, la classificació, la revisió i l’actualització de les vies pecuàries, en línia amb el que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries, que ressalta com a novetat la revisió i l’actualització de la classificació de les vies pecuàries que, si bé no es preveu en la llei estatal, no és menys cert que tampoc es prohibix per a aquells casos en què s’aprecien errors quant a les seues característiques físiques, o no s’adeqüen a la realitat històrica de la Comunitat Valenciana; igualment, també es regula en este capítol la delimitació, l’amollonament i la senyalització de les vies pecuàries.

En el capítol III del títol I es regula la desafectació i la destinació dels béns desafectats, que adquiriran la condició de béns patrimonials de la Generalitat i hauran de ser destinats, en tot cas, a activitats d’interés públic o social. Així mateix, es tracta de l’alienació, la cessió i la permuta dels terrenys de vies pecuàries desafectats.

El capítol IV regula les modificacions del traçat de les vies pecuàries que puguen ser exigides per raons d’interés públic i, excepcionalment i de forma motivada, per raons d’interés privat, i exigix que s’acredite la necessitat de modificar el traçat i que es complisquen els requisits establits en la llei estatal bàsica de vies pecuàries.

El capítol V regula les vies pecuàries i el planejament territorial i urbanístic. Esta llei partix del respecte, la conservació i la protecció de les vies pecuàries, i l’última opció és la desafectació per incompatibilitat amb el planejament. Per a compatibilitzar la potestat de planejament amb els usos compatibles i complementaris de les vies pecuàries, la llei preveu distintes opcions segons l’orde de prevalença que obliga a motivar i justificar la impossibilitat d’adoptar estes. Una de les opcions que preveu la llei en este capítol i en les disposicions transitòries és la mutació demanial externa que té la seua cobertura jurídica en la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, de Patrimoni de la Generalitat, el Reial Decret 1373/2009, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament General del Patrimoni de les Administracions Públiques, la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana, i la normativa sectorial aplicable en matèria urbanística.

Finalment, la llei concedix un tractament més idoni a les vies pecuàries que transcórreguen per sòl no urbanitzable, que tindran la condició de sòl no urbanitzable d’especial protecció, amb l’amplària legal que figure en la classificació.

El capítol VI del títol I tracta de la modificació de traçat per la realització d’obres públiques, on s’introduïx el concepte d’obra pública. Així mateix, per al supòsit d’encreuament de vies pecuàries és innecessari procedir a la modificació del seu traçat.

El capítol VII es referix a la modificació temporal del traçat de la via pecuària afectada per una explotació minera.

I, el capítol VIII preveu el supòsit de vies pecuàries afectades per concentracions parcel·làries.

El títol II de la llei, ús i aprofitament de les vies pecuàries, autoritzacions d’ocupació temporal i concessions demanials per a ocupació de subsòl, es compon de tres capítols.

El capítol I regula els usos comuns generals i especials, i es distribuïx en tres seccions. La secció primera qualifica el trànsit ramader com a ús característic i prioritari a qualsevol altre. També regula els usos comuns compatibles, com les comunicacions rurals i els usos comuns complementaris.

La secció segona tracta els usos comuns especials que implica una utilització més intensiva de la via pecuària, per la qual cosa, en contraprestació a l’ús i aprofitament especial del domini públic, establix un cànon d’ocupació.

Així mateix, disposa que l’ús i aprofitament especial recreatiu, cultural, educatiu i les competicions i proves esportives no motoritzades estan subjectes a declaració responsable, però requerirà l’autorització de la conselleria competent en matèria de vies pecuàries si estes activitats afecten espais naturals protegits. Amb caràcter excepcional, es podrà autoritzar la realització de proves i competicions esportives motoritzades, llevat que discórreguen per vies pecuàries que, al seu torn, tenen la classificació de sòl forestal i estiga limitat el trànsit per la normativa de prevenció d’incendis.

Esta secció segona també regula la circulació de vehicles de motor no agrícoles i es podran autoritzar amb caràcter excepcional, però s’exclouen en el moment de transitar el ramat i durant la realització d’activitats d’interés ecològic i cultural.

Quan es tracte de circulació de vehicles motoritzats no agrícoles vinculat a una activitat de servicis l’autorització se substituirà per la declaració responsable prevista en l’article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Finalment, la secció tercera del capítol I versa sobre l’aprofitament de les vies pecuàries per mitjà d’autorització.

El capítol II establix el règim d’utilització de les vies pecuàries, com a béns de domini públic, que es determinarà per mitjà de les autoritzacions per a usos comuns especials, que revisten especial intensitat o perillositat i que no podran tindre una duració superior als deu anys, sense perjuí de la seua ulterior renovació. I per mitjà de les concessions demanials per a ocupació del subsòl per als supòsits d’infraestructures, instal·lacions o obres públiques declarades d’interés general l’ocupació física del subsòl de la via pecuària de les quals encara que limitada en el temps revista un caràcter de major permanència, per un termini màxim de setanta-cinc anys.

El capítol III regula les prohibicions i incompatibilitats de determinades activitats en les vies pecuàries.

El títol III tracta de la col·laboració de les administracions, és a dir, la possibilitat de subscripció de convenis i acords de col·laboració amb l’Administració General de l’Estat, altres comunitats autònomes limítrofes i corporacions locals per a la gestió, recuperació, vigilància i millora de les vies pecuàries, la qual cosa és convenient per a l’efectiva aplicació de la llei. Igualment, es té la possibilitat d’incorporar a la xarxa nacional de vies pecuàries les de la Comunitat Valenciana comunicades amb esta, cosa que significa l’adopció de l’expressa previsió continguda en la llei estatal de vies pecuàries.

El títol IV, de la policia, vigilància i inspecció, de les infraccions i de les sancions, es dividix en tres capítols.

El capítol I tracta de la policia, vigilància i inspecció en matèria de vies pecuàries dels agents mediambientals, forces i cossos de seguretat, així com altres funcionaris que tinguen encomanades les funcions mencionades.

El capítol II, de les infraccions, tipifica estes d’acord amb la Llei estatal bàsica 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries, i presenta com a novetats: el decomís dels productes il·legalment obtinguts de les vies pecuàries, la pèrdua de beneficis o ajudes concedides per la Generalitat per a obres, treballs o activitats autoritzats en vies pecuàries que donen origen a infraccions o causen danys i perjuís als usos previstos en la llei, així com la determinació de les persones responsables.

El capítol III, de les sancions, regula estes d’acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries, i tracta tant la quantificació de les sancions per dos o més infraccions diferenciades com la graduació d’estes. A més, arreplega expressament el principi que l’incompliment de la normativa no ha de resultar més convenient a l’infractor. I introduïx l’expedient administratiu de reparació de danys independents del procediment sancionador.

El títol V tracta de les disposicions comunes als títols I, II i IV de la present llei, en el qual s’arrepleguen les garanties, el caràcter finalista de les quantitats percebudes per l’Administració i el silenci administratiu negatiu davant de la falta de resolució expressa respecte de les sol·licituds l’estimació del qual tinga com a conseqüència que es transferisquen al sol·licitant o tercers facultats relatives al domini públic.

En la part final, destacar que la disposició addicional segona regula l’actualització de la quantia de les sancions pel Consell de conformitat amb el que dispose la corresponent Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat.

Finalment, ressenyar que la llei es completa amb sis disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria itres disposicions finals.